2008/09/14

HOMENATGE A VICENTE ZARZO "Franco" A BENAGUASIL



Vicent Zarzo és un músic mític a Benaguasil. La seua trajectòria tant musical com humana -com s'encarregaren de fer palés els intervinents- està unida a l'excel·lència artística i a la calidesa personal.


D'una banda, per raons de qualitat professional, donat que té un curriculum inigualable i immillorable al voltant del seu instrument "La Trompa", i per haver portat amb dignitat i orgull el ser del nostre poble, la FSMCV en el seu àmbit comarcal ha volgut retre-li aquest homenatge tan merescut. Una llarga llista d'entitats musicals de la comarca i dels voltants, un gran nombre de càrrecs públics, músics que es diuen amics seus i altres més joves que l'admiren han acudit a la convocatòria per conformar l'agrupació artística més gran de València: la banda de l'homenatge.

Així fou el cas:

Davant les instal·lacions de Consolat de Mar, que ha estat la seu i la mare de l'homenatge, s'havia muntat un dispositiu capaç de donar cabuda als més de dos-cents músics que havien confirmat la seua assistència i un bona quantitat d'espai per al públic que era previsible assistira a l'acte. Tot estava a punt a les 19h 40m quan començaven les primeres intervencions i tot anà rodant com s'havia programat: F. J. Miñana, Andrés Zarzo, Ferrer Ferran i Pablo Sanchez Torrella alçaren la seua batuta per dirigir en honor del nostre mestre de la Trompa.

Ramón Cavero, fill de Benaguasil, gran flauta i estudiós de la figura de Vicente Zarzo, féu una semblança de l'homenatjat i posà al públic al dia de la seua trajectòria com a intérpret i com a estudiós, compositor i literat de la trompa. Miquel Casanova, el poeta, posà la gràcia i la delicadesa de la paraula rimada al servei del personatge i, per finalitzar, el mateix Vicente Zarzo, conduí la majestuosa banda formada per músics de bandes de la camarca i de fora acabant amb l'Himne de l'Alegria...
L'alegria i el goig que vam sentir tots i totes per veure que a un home senzill en el tracte però gran i portentós en el seu art se li reconeixia en el seu mateix poble el que era: un profeta en la seua terra.
i així queda escrit
Gràcies Vicente pels moments que ens has fet passar al llarg de la teua vida.